Com Ursula K. Le Guin em va fer tornar a la lectura i em va canviar la mirada

Un d'aquells dies en què passàvem moltes hores a casa per les restriccions de la pandèmia, avorrida i amb ganes de fer coses diferents, se'm va acudir tornar a llegir. Era un hàbit que m'havia apassionat des de ben petita, però que darrerament havia perdut. Feia anys que el meu esperit feminista s'havia despertat amb molta força, però encara no havia arribat a la cultura d'una manera tan directa com ara. Vaig pensar que, si tornava a la lectura, havia de ser amb una ficció que tingués en compte la perspectiva de gènere i que sacsegés el meu pensament crític. Com ho podia fer? La resposta va arribar aviat: llegint ciència-ficció relacionada amb la meva professió, la sociologia, i escrita per dones! És un gènere on les dones sempre han estat invisibilitzades, tant com a autores i com a lectores. Quina bona idea, però per on podia començar? Doncs pel principi. Amb una cerca ben curta vaig arribar a Els desposeïts, d'Ursula K. Le Guin. No sabia que aquell llibre i aquella autora em canviarien la meva vida cultural.

Tot i així, la transformació no va ser immediata: l'hàbit de la lectura no va aparèixer de cop en el moment de comprar el llibre. Vaig llegir unes cent pàgines i vaig parar. No recordo per què. No tinc la sensació que no m'estigués agradant, al contrari, però sí que no era el moment de tornar a llegir. Pocs mesos després vaig canviar les rutines de pausa a la feina i vaig començar a llegir al bosquet de la zona de descans a l'hora d'esmorzar. Llavors vaig recuperar el llibre que havia abandonat, i aquest sí que va ser un punt d'inflexió. De cop i volta, les societats que descrivia em semblaven tan interessants i rellevants que no entenia per què havia parat. A més, fins aleshores no havia apreciat l'edició en català de Raig Verd, amb una sobrecoberta que recull detalls de les dues societats de la novel·la i un disseny gràfic molt original i cuidat.

Aleshores em vaig preguntar: qui és aquesta dona i què més ha escrit? Va ser quan em vaig adonar que feia pocs anys que havia mort, però que, per sort, tenia una llarga, llarguíssima, llista d'obres. Moltes eren de ciència-ficció, però també n'hi havia de fantasia. Us sona Un mag de Terramar? Doncs jo no sabia qui l'havia escrit. Així que, mentre acabava Els desposeïts, vaig començar a escoltar la saga de Terramar. Quin goig poder gaudir de la seva escriptura en gèneres diferents!

Ara bé, per a mi va ser una sort començar a llegir-la per l'univers de l'Ekumen, on el pensament sociològic és una peça clau. I aquí és on vull arribar amb tota aquesta història del meu recorregut per l'obra de Le Guin: què tenen d'especial els seus llibres per haver canviat la meva visió de les societats i haver-me tornat a enganxar a la lectura?

Ursula K. Le Guin no se centra en naus espacials ni en batalles, ni en si un planeta és habitable o no, sinó en com funcionen les societats d'altres planetes quan tenen característiques úniques i diferents de les nostres. I si el sexe biològic no és fix i això afecta la manera com s'entén el gènere? I si existeix de veritat una societat sense classes socials? I si un poble renuncia totalment a la violència? Ella t'ho mostra amb el poder de la seva imaginació, d'una manera ben treballada, ben contrastada i molt entretinguda. Aquesta vessant sociològica i antropològica dins de la ciència-ficció és el que la fa tan especial per a mi.

Si t'estàs plantejant llegir Le Guin però busques herois que rescaten planetes, no els trobaràs a les seves obres. El que sí que hi trobaràs són reflexions sobre fins on podria arribar la nostra societat si canviés profundament la manera com ens relacionem.

Ara ja he llegit totes les novel·les del cicle de l'Ekumen i gairebé tots els contes d'aquest univers. Per això he decidit que és el moment de compartir el que he après i reflexionat gràcies als seus «i si...?». Espero poder transmetre-us amb les meves xerrades la passió amb què he gaudit dels seus llibres de ciència-ficció.